L'exposició, oberta fins l'1 de març al Museu Picasso de Barcelona, aspira a reflectir la importància de l'escriptura poètica en la trajectòria creadora de Picasso, que convé tractar des d'una òptica global. I és que la presentació dels seus manuscrits, d'una gran bellesa gràfica, constata l'estret lligam que hi ha entre escriptura i pintura i subratlla la complexitat del treball del text (collage, repeticions, variacions, afegits successius…).
El seu caràcter autobiogràfic evoca un "diari íntim i sensorial" que despulla poèticament la personalitat de l'artista. Per això s'hi mostren les fonts i la gènesi de l'escriptor Picasso, les correspondències entre els texts i els quadres, la permanència de determinats temes i l'extraordinària inventiva del poeta, que trinxa el llenguatge com si fos una "massa verbal", amb la mateixa llibertat que aplica a la resta de mitjans. No vacil·la quan es confessa amb el seu amic Roberto Otero: "En el fons soc un poeta descarrilat."
Font: Museu Picasso